dissabte, 12 de gener de 2013

Comiat

I, ara sí que toca dir adéu. Sembla estrany que a partir d'ara, cada vegada que obrim la UOC no entrarem de forma compulsiva a l'espai de debat, ni mirarem encuriosits quin nou apartat hem encetat a la wiki. I és que nois això ha sigut un no parar. La feina feta des de l'inici fins a dia d'avui és increïble i la corroboren els 711 missatges que portem escrits (i, per tant, llegits).

Ser membre d'un equip mai no ha estat fàcil, però allò de junts tenim més força podem dir que és una realitat. Imaginem per un moment que hagués hagut de fer tot el mar de feina una sola persona. Ho veieu factible? No massa, oi? Un treball virtual i asíncron és possible, amb les seves dificultats, i compaginat amb les obligacions diàries, però possible, i aquesta assignatura demostra més que mai que la Xarxa és una eina increïble, plena de recursos que fa possible que un grup de quatre companys facin un treball en grup des de diferents punts de Catalunya i Andorra sense haver-se creuat pel carrer (almenys de forma conscient).

I ara què? Doncs començar noves assignatures i reptes, però amb una mica més de bagatge, havent après a coordinar-nos amb companys de la UOC i fent-ho de forma virtual. I un record que ens quedarà per sempre, la història política i social de Moldàvia, un país que ara veiem amb uns altres ulls, amb una història convulsa que ens ha sorprès i emocionat i, on algun dia, tots hi hem de viatjar, per seguir coneixent-lo i observar com són els seus paisatges i les seves muntanyes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada