divendres, 11 de gener de 2013

Avís a futurs navegants


Al final d’algun dels llibres de Les aventures de Tintin, el capità Haddock diu “Tot va bé si acaba bé!”. Nosaltres, d’aquesta assignatura probablement podríem dir el mateix: creiem haver arribat a bon port després d’haver passat el nostre “mar” de dificultats.

Així que “als futurs navegants” els exhortem a començar el seu projecte amb il·lusió, ser tenaços quan el vent es giri de cara, evitar sempre salvar “a tota costa” la nau quan aquesta estigui a punt de col·lidir contra les roques, o intentar tenir l’equip cohesionat abans que algú, pels motius que sigui, pugui acabar caient per la borda.

Si bé podem estar exagerant de “forma còmica” aquestes situacions, sí que hem d’advertir a qualsevol grup que poques o moltes dificultats segur que passarà. I que és bo tenir paciència i estar a l’aguait per tal que el grup funcioni. Cal pensar que qualsevol de nosaltres té també altres obligacions i que, de vegades, per cada u de nosaltres complir els compromisos adquirits amb el grup costa. Però que, pel bé del grup, val la pena de fer l’esforç i tenir la constància de complir-los.

També creiem important (almenys des del nostre punt de vista), la importància que en totes les fases del treball algú (pot ser rotatiu o no) dirigeixi una mica o coordini el grup, estant així més atent a la feina a repartir-se i a l’apropament de les dates clau. Alhora, a nosaltres ens ha anat molt bé que a cada fase també alguna altra persona es responsabilitzés, per exemple, específicament, de coordinar alguna tasca concreta com pot ser el blog. L’ajuda entre els membres del grup, sigui perquè algú hi entén més d’alguna cosa o perquè hi té més la mà trencada, sempre serà necessària i positiva i d’això se’n beneficiarà en general el grup i lògicament per tant, també, cada un dels seus membres.


El fet d'endinsar-se en un treball en equip requereix una actitud diferent a la que tenim normalment. S'ha de ser constant i apropiar-se d'una manera de fer les coses que a vegades pot resultar fins i tot molesta. Es el preu que s'ha de pagar per tenir un grup de treball perfecte. No oblidar les obligacions i sobretot comunicar qualsevol incidència, que pogués posar en joc un treball en el qual s'hi ha dedicat un temps, un esforç, una constància. Als qui no estiguin segurs de com començar a treballar, suposo que l'iniciativa és la resposta. Avançar-se a la feina i semblar una persona seriosa pot animar als altres membres de l'equip que veuran amb positivitat tots els treballs que s'haguessin de realitzar en el futur. 

Potser en certs moments, algú de l’equip es pot sentir desanimat i amb ganes de deixar-ho tot. Son fases que s’han d’aprendre a superar. La recompensa de saber que s’ha fet una bona feina és una de les sensacions més bonica que pot donar aquesta assignatura. I el més important, esdevenir un amic/ga més per als altres membres de l’equip.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada