Un dels fets que a
mi m’han condicionat ha estat una qüestió que, en principi, pot semblar de poca
importància, però que considero que no deixa d’incidir en la forma com et
comuniques amb el grup. És el fet que, una vegada has obert un missatge rebut,
ja no pots marcar-lo novament com a no llegit. D’alguna manera, implícitament,
t’obliga que, quan llegeixes els missatges, ja tinguis la intenció
d’incorporar-te a la feina. Perquè si durant dos o tres dies llegeixes
missatges i no fas res, organitzar-te posteriorment per trobar l’últim que s’ha
dit i situar-te sobre què s’ha de fer et costarà més.
A mi, personalment,
per motivar-me, el més fàcil ha estat una comunicació “permanent” (quan dic
“permanent” vull dir “cada dia” o “cada dos dies”) amb la resta del grup. En
els moments que, per festes o feina d’alguns de nosaltres, no hem pogut
mantenir aquest ritme, avançar i prendre decisions ha estat més difícil i, al
revés: quan sí que ens hem comunicat tot ha estat més fàcil.
De totes maneres,
ja hem arribat al final i penso que podem estar contents de la feina feta.
Gestió del temps? Potser personalment en algun moment jo el podria haver
gestionat millor, però també és veritat que hem anat prou encaminats i hem
acabat podent fer una bona reflexió sobre el nostre tema de recerca.
Endavant Roland!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada