OBJECTIUS I CRITERIS DE CERCA:
Aquest treball ha consistit en fer un estudi
sobre com influenciaven les fronteres político-geogràfiques en l’evolució de
les literatures a Europa i focalitzant-lo, especialment, en el cas de Romania i
Moldàvia. Concretament, preguntant-nos si els escriptors de la Moldàvia
independent han de ser classificats com a integrants d’una literatura moldava o
una literatura romanesa (o russa, en cas que escriguin en rus).
Anant a l’opinió de periodistes i entesos en
l’àrea, hem volgut fer un estudi de qui considera que es tracta de la mateixa
literatura i qui no ho veu així, per bé que, a mesura que ens hem endinsat en
el tema, ens hem adonat que les raons que expliquen els elements coincidents i
divergents entre les cultures romanesa i moldava parteixen, en bona mesura, de
raons polítiques i històriques.
Amb la intenció de documentar-nos i
contextualitzar aquesta realitat, hem centrat els nostres esforços a fer un
estudi i explicació succinta sobre la història de Moldàvia, la llengua que s’hi
parla i, com s’explicava anteriorment, dels corrents unificadors o disgregadors
que han existit en relació a aquestes cultures i les seves literatures. També
com haurà influït l’ús dels diferents alfabets en aquest procés.
Alhora, hem volgut informar-nos de la situació de les llengües minoritàries, donat que és un tema que afecta a diverses llengües dins d'Europa, entre d'altres la nostra, i també el cas d'estudi escollit, el moldau dins a Romania. Gràcies a la gran quantitat d'assajos dedicats a aquests temes ens hem centrat en aquells que focalitzaven més en la problemàtica del moldau.
Alhora, hem volgut informar-nos de la situació de les llengües minoritàries, donat que és un tema que afecta a diverses llengües dins d'Europa, entre d'altres la nostra, i també el cas d'estudi escollit, el moldau dins a Romania. Gràcies a la gran quantitat d'assajos dedicats a aquests temes ens hem centrat en aquells que focalitzaven més en la problemàtica del moldau.
Els principals criteris de credibilitat i
selecció que hem tingut en compte han estat:
- L’autoria: especialment si es presenten acreditacions
de caràcter professional i elements de contacte.
- La filiació i autoritat: considerant el grau
d’autoritat que aporten les referències a l’organisme, institució o empresa a
la qual pertany l’autor i el suport econòmic de la publicació i els seus
elements de contacte.
- L’actualització: que evidencia
un nivell general de rigor si, a més a més, especifica les dates amb què són
introduïts els continguts.
- Crèdits i procedència: citant
explícitament l’origen de la informació, cosa que permet acudir a la font
original.
- Presentació: que si bé no en
determinen per si sols la credibilitat sí que són un indicador de fiabilitat.
- Propòsit: si bé fent explícit
el propòsit tampoc se n’assegura la credibilitat, aporta a l’usuari elements de
claredat i confiança.
- Objectivitat: amb una distinció clara de la informació i la
publicitat.
Fins a debatre i utilitzar uns criteris de cerca, sempre m'havia refiat més del llibre de paper. És per això que agraeixo haver conegut alguns criteris per no naufragar tant per la xarxa. Tot i això malgrat que la major part de les webs tenen clara una autoria, moltes d'elles no especifiquen d'on prové la informació, i aquest punt m'ha fet descartar moltes referències que potser eren vàlides.
ResponEliminaCertament, avui dia trobem molta informació que anys enrere sols estava disponible i era accessible en paper. Per tant, com comenta l'Anna, és lògic que disposem d'uns criteris per tal de buscar informació a través de la xarxa.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaEs veritat que a vegades es pot desconfiar de l'autoria de certes informacions. Es per això com diu l'Anna es millor cercar informació en llibres físics. Per certificar certes idees trobades en la xarxa, es podria verificar l'informació en una biblioteca per estar tranquils a l'hora d'aportar informació fiable i pertinent.
EliminaPersonalment he trobat poca informació sobre les controvèrsies de si la literatura moldava formava part de la literatura romanesa. És a dir, les controvèrsies que he trobat tenien un caràcter més global en relació a la llengua, la identitat i en general la cultura (tot i que la literatura també en formi part). És una sensació, personal (i de fet no prou contrastada encara), que la discussió pot ser un fenomen més aviat polític i sociològic que no pas que es doni en les esferes intel·lectuals.
ResponEliminaPel que fa els objectius i criteris de cerca, degut al tema debati’t m'ha costat molt trobar informació que parli sobre un tema en qüestió. Llavors, he hagut de generalitzar els meus objectius de cerca, retallant el més important. Els conflictes sociopolítics entre països, és un tema molt extens i hem hagut de centrar-nos en un punt en concret en el temps com el segle XX per por de col•lapsar-nos d'informació.
ResponElimina