Bé, ja tenim el
nostre projecte bastant avançat. Respecte als problemes de funcionament que vam
tenir a la fase dos, segurament, n'haurem millorat alguns, però potser n'hi ha d’altres que no tant.
A poc a poc, tots els integrants del grup ens hem anat coneixent més.
La veritat és que
la constància costa una mica de mantenir, o almenys, de mantenir un equilibri, pel que fa a aquesta variable, entre els diferents integrants de l'equip. Com és natural, qui més qui menys, ha tingut dies que
s’hi ha dedicat més, i d’altres que menys. Ara bé, podem dir que hi ha hagut pocs dies, o gairebé cap, en què no s'avancés gens ni mica el projecte. En aquest sentit, el fet d'alternar-nos en la dedicació per desenvolupar el treball, finalment, ha jugat al nostre favor.És cert que, del compliment dels compromisos que prenem individualment, el grup en surt beneficiat o perjudicat. Tot i que, en alguns moments, no haver complert prou bé amb això creiem que el grup ha anat de menys a més. I una cosa que hi ha ajudat és l'actitud general dels seus membres, que ha estat positiva, compromesa i cooperativa.
En algun moment, ens hem trobat una mica limitats perquè ens hauria anat bé
haver introduït en el treball alguna de les cerques que no vam incloure en els
recursos seleccionats pel grup. Però, de totes formes, ho hem pogut solucionar
bastant bé amb les idees, la flexibilitat i els propis criteris del grup.
Amb el
temps, els integrants del grup han après a treballar en equip, una qualitat que
es perfecciona cada dia amb noves maneres d'avançar amb menys esforços i més eficiència.
Com ja s'ha comentat , no sempre és fàcil mantenir una constància. Per afers
personals, treball, solen ser el motius més obvis. El grup Roland, en un moment
donat, ha planificat un funcionament de treball d'acord amb les necessitats i
opinions de cada membre involucrat. Tots opinem, tots decidim, tots formem un
grup que es capaç de treballar en harmonia i respecte.
