Objectius i criteris de cerca

OBJECTIUS I CRITERIS DE CERCA:

Aquest treball ha consistit en fer un estudi sobre com influenciaven les fronteres político-geogràfiques en l’evolució de les literatures a Europa i focalitzant-lo, especialment, en el cas de Romania i Moldàvia. Concretament, preguntant-nos si els escriptors de la Moldàvia independent han de ser classificats com a integrants d’una literatura moldava o una literatura romanesa (o russa, en cas que escriguin en rus).

Anant a l’opinió de periodistes i entesos en l’àrea, hem volgut fer un estudi de qui considera que es tracta de la mateixa literatura i qui no ho veu així, per bé que, a mesura que ens hem endinsat en el tema, ens hem adonat que les raons que expliquen els elements coincidents i divergents entre les cultures romanesa i moldava parteixen, en bona mesura, de raons polítiques i històriques.

Amb la intenció de documentar-nos i contextualitzar aquesta realitat, hem centrat els nostres esforços a fer un estudi i explicació succinta sobre la història de Moldàvia, la llengua que s’hi parla i, com s’explicava anteriorment, dels corrents unificadors o disgregadors que han existit en relació a aquestes cultures i les seves literatures. També com haurà influït l’ús dels diferents alfabets en aquest procés.

Alhora, hem volgut informar-nos de la situació de les llengües minoritàries, donat que és un tema que afecta a diverses llengües dins d'Europa, entre d'altres la nostra, i també el cas d'estudi escollit, el moldau dins a Romania. Gràcies a la gran quantitat d'assajos dedicats a aquests temes ens hem centrat en aquells que focalitzaven més en la problemàtica del moldau. 

Els principals criteris de credibilitat i selecció que hem tingut en compte han estat:

- L’autoria:  especialment si es presenten acreditacions de caràcter professional i elements de contacte.

- La filiació i autoritat: considerant el grau d’autoritat que aporten les referències a l’organisme, institució o empresa a la qual pertany l’autor i el suport econòmic de la publicació i els seus elements de contacte.

- L’actualització: que evidencia un nivell general de rigor si, a més a més, especifica les dates amb què són introduïts els continguts.

- Crèdits i procedència: citant explícitament l’origen de la informació, cosa que permet acudir a la font original.

- Presentació: que si bé no en determinen per si sols la credibilitat sí que són un indicador de fiabilitat.

- Propòsit: si bé fent explícit el propòsit tampoc se n’assegura la credibilitat, aporta a l’usuari elements de claredat i confiança.

- Objectivitat: amb una distinció clara de la informació i la publicitat.

Materials emprats a la PAC2

Al llarg d'aquesta pac hem fet servir els recursos següents:

Materials proporcionats per la UOC

1. Per a l’elaboració del projecte el material: "El projecte digital en equip".

2. Per al treball cooperatiu en entorns virtuals: El treball en equip en entorns virtuals: desenvolupament metodològic i @ctitud Digit@l

3. Per l’elaboració i presentació de la informació digital: La Wiki com a suport al treball col·laboratiu.

4. Per a l'elaboració del diari de treball: L’expressió social a la xarxa global: El web 2.0.

5. Per a realitzar les cerques: Procés de cerca i localització d’informació per Internet.

Materials externs

1.      Zotero (hem après a crear un grup propi i a compartir cerques)

2.      Blogspot (hem après a crear-lo, crear entrades i comentaris, posar etiquetes...)

3.      Wiki (la seva creació i realització)

Acords inicials

En primer lloc, hi haurà un coordinador que serà diferent per a cada PAC, que serà de tipus rotatiu. D’aquesta manera, tots els membres de l’equip hauran passat per aquesta responsabilitat, amb tot l’aprenentatge que això suposa. A més, el fet que cadascun de nosaltres només tingui aquest càrrec una vegada, garantirà la distribució equitativa de la feina.

En segon lloc, hem pensat que també necessitàvem una persona responsable de l’àrea de fitxers per a cada PAC, i ho hem distribuït d'aquesta manera:

PAC1: Mireia Chavarria Casals        Resp. àrea fitxers: Miquel Soler Ramon                PAC2: Anna Berruezo Tenas           Resp. àrea fitxers: Jamil Azzouz Boudadi            PAC3: Miquel Soler Ramon             Resp. àrea fitxers: Mireia Chavarria Casals        PAC4: Jamil Azzouz Boudadi          Resp. àrea fitxers: Anna Berruezo Tenas

Organització de l’àrea de fitxers:

Crearem, per a cada PAC, una carpeta a l’àrea de fitxers. I, dins de cada carpeta, hi anirem penjant subcarpetes que corresponguin a cadascun dels apartats respectius a cada treball. Com que anirem renovant les versions dels arxius per entregar, utilitzarem la nomenclatura recomanada, és a dir: nom de l arxiu_vXI.ext, essent v la versió, X el número de la versió, l la persona que l’ha realitzat, i ext l’extensió utilitzada.

Presa de decisions

En principi, concebem l’equip com un grup plenament democràtic en què tots els membres poden fer propostes i posicionar-se en relació a aquestes o les dutes a terme per altres membres. El debat a l’espai virtual del qual disposem ens servirà per desglossar cadascuna de les propostes, i anar-hi afegint o discutint les idees que contenen. No obstant això, per agilitzar el procés, volem posar un límit temporal perquè els membres de l’equip puguin dir-hi la seva a cada presa de decisió. De moment, hem pensat que seria adequat de deixar unes 48 hores. Suposem que, amb l’experiència i les dinàmiques que anirem tenint, veurem si aquest temps s’escau.

Com actuem en cas que algú desaparegui molts dies seguits sense saber-se el motiu o no s’impliqui prou en l’activitat o l’abandoni a la meitat

Primerament, hauríem d’insistir una mica a través de l’espai de debat perquè aquesta persona respongués. Si no obtinguéssim resposta, recorreríem a utilitzar el número de telèfon, que, a hores d’ara, tots tenim. Si aquest mitjà tampoc no ens servís, reflexionaríem sobre possibles solucions i, eventualment, contactaríem amb el consultor.

Presentació

Benvinguts al web de Roland!!

El nostre grup està format pels següents membres:

Anna Berruezo Tenas

Jamil Azzouz Boudadi

Mireia Chavarria Casals

Miquel Soler Ramon

Nosaltres hem creat aquest blog perquè volem estudiar alguns criteris i arguments que poden definir una literatura no lligada a la llengua sinó a un espai polític i geogràfic. Concretament hem decidit que ens agradaria analitzar l’evolució de les diferents literatures des del prisma dels canvis polítics i geogràfics a Europa.

Els interrogants que aquesta qüestió ens genera són múltiples, i hi ha molts elements que hi interactuen. Per aclarir aquestes incògnites i provar-les de resoldre, cenyirem el treball a la resposta d’una pregunta
principal: Com influencien les fronteres político-geogràfiques en l’evolució de les literatures a Europa?

Hem observat que hi ha alguns exemples que demostren que les fronteres polítiques han acabat definint el que podríem anomenar fronteres literàries. És el cas de Romania, on hi ha una regió anomenada Moldàvia, però també hi ha un país independent homònim. I és que, abans de la segona guerra mundial, els dos formaven part de Romania. Tanmateix, acabada la guerra, la URSS es va apropiar de la Moldàvia que avui és independent, de manera que, en aquest país, s'hi va seguir parlant romanès, però el van començar a escriure amb l'alfabet ciríl·lic, que és el que s’ensenyava a l’escola. Aquest cas ens exposa una problemàtica que ens sembla paradigmàtica per atacar el tema que ens ocupa: la literatura nascuda al bressol la Moldàvia independent és romanesa, moldava o russa.

Sobre el grup

Tot va començar quan, després d'algunes interaccions als debats interns de l'assignatura, l'Anna va demanar-li a la Mireia si volia engegar la formació d'un grup amb ella. Per tal de veure amb qui podríem treballar, i escollir-ho ràpidament, però de manera democràtica, l'Anna va proposar-li a la Mireia que fos ella qui triés algun alumne de l'assignatura amb qui creia que es podrien entendre treballant junts, tenint en compte les aportacions als debats de classe, l'única pista que tenien. La Mireia, després de debatre algun assumpte al fòrum, va pensar que en Jamil seria un bon company per a l'equip. I van repetir el mateix procés amb ell. Ara seria aquest tercer qui proposaria el quart i últim constituent del grup. És així com el Miquel s'hi va incorporar.