Comiat

I, ara sí que toca dir adéu. Sembla estrany que a partir d'ara, cada vegada que obrim la UOC no entrarem de forma compulsiva a l'espai de debat, ni mirarem encuriosits quin nou apartat hem encetat a la wiki. I és que nois això ha sigut un no parar. La feina feta des de l'inici fins a dia d'avui és increïble i la corroboren els 711 missatges que portem escrits (i, per tant, llegits).

Ser membre d'un equip mai no ha estat fàcil, però allò de junts tenim més força podem dir que és una realitat. Imaginem per un moment que hagués hagut de fer tot el mar de feina una sola persona. Ho veieu factible? No massa, oi? Un treball virtual i asíncron és possible, amb les seves dificultats, i compaginat amb les obligacions diàries, però possible, i aquesta assignatura demostra més que mai que la Xarxa és una eina increïble, plena de recursos que fa possible que un grup de quatre companys facin un treball en grup des de diferents punts de Catalunya i Andorra sense haver-se creuat pel carrer (almenys de forma conscient).

I ara què? Doncs començar noves assignatures i reptes, però amb una mica més de bagatge, havent après a coordinar-nos amb companys de la UOC i fent-ho de forma virtual. I un record que ens quedarà per sempre, la història política i social de Moldàvia, un país que ara veiem amb uns altres ulls, amb una història convulsa que ens ha sorprès i emocionat i, on algun dia, tots hi hem de viatjar, per seguir coneixent-lo i observar com són els seus paisatges i les seves muntanyes.

Avís a futurs navegants

Al final d’algun dels llibres de Les aventures de Tintin, el capità Haddock diu “Tot va bé si acaba bé!”. Nosaltres, d’aquesta assignatura probablement podríem dir el mateix: creiem haver arribat a bon port després d’haver passat el nostre “mar” de dificultats.

Així que “als futurs navegants” els exhortem a començar el seu projecte amb il·lusió, ser tenaços quan el vent es giri de cara, evitar sempre salvar “a tota costa” la nau quan aquesta estigui a punt de col·lidir contra les roques, o intentar tenir l’equip cohesionat abans que algú, pels motius que sigui, pugui acabar caient per la borda.

Si bé podem estar exagerant de “forma còmica” aquestes situacions, sí que hem d’advertir a qualsevol grup que poques o moltes dificultats segur que passarà. I que és bo tenir paciència i estar a l’aguait per tal que el grup funcioni. Cal pensar que qualsevol de nosaltres té també altres obligacions i que, de vegades, per cada u de nosaltres complir els compromisos adquirits amb el grup costa. Però que, pel bé del grup, val la pena de fer l’esforç i tenir la constància de complir-los.

També creiem important (almenys des del nostre punt de vista), la importància que en totes les fases del treball algú (pot ser rotatiu o no) dirigeixi una mica o coordini el grup, estant així més atent a la feina a repartir-se i a l’apropament de les dates clau. Alhora, a nosaltres ens ha anat molt bé que a cada fase també alguna altra persona es responsabilitzés, per exemple, específicament, de coordinar alguna tasca concreta com pot ser el blog. L’ajuda entre els membres del grup, sigui perquè algú hi entén més d’alguna cosa o perquè hi té més la mà trencada, sempre serà necessària i positiva i d’això se’n beneficiarà en general el grup i lògicament per tant, també, cada un dels seus membres.


El fet d'endinsar-se en un treball en equip requereix una actitud diferent a la que tenim normalment. S'ha de ser constant i apropiar-se d'una manera de fer les coses que a vegades pot resultar fins i tot molesta. Es el preu que s'ha de pagar per tenir un grup de treball perfecte. No oblidar les obligacions i sobretot comunicar qualsevol incidència, que pogués posar en joc un treball en el qual s'hi ha dedicat un temps, un esforç, una constància. Als qui no estiguin segurs de com començar a treballar, suposo que l'iniciativa és la resposta. Avançar-se a la feina i semblar una persona seriosa pot animar als altres membres de l'equip que veuran amb positivitat tots els treballs que s'haguessin de realitzar en el futur. 

Potser en certs moments, algú de l’equip es pot sentir desanimat i amb ganes de deixar-ho tot. Son fases que s’han d’aprendre a superar. La recompensa de saber que s’ha fet una bona feina és una de les sensacions més bonica que pot donar aquesta assignatura. I el més important, esdevenir un amic/ga més per als altres membres de l’equip.

Tecnologia digital

El que més m'espantava d'aquesta assignatura era precisament l'apartat de tecnologia digital. Ara, però, me n'adono que fer un blog o una wiki no és tan difícil. Sí que ho deu ser en canvi, programar i digitalitzar la informació. Sort en tenim dels experts que procuren allunyar-nos de llarguíssims codis i fórmules estranyes i ens creen eines intuïtives que amb requadrets i opcions ens ajuden a arribar al resultat desitjat.

I és que el món digital, i en concret el dels ordinadors ha creat un nou llenguatge. Una nova manera de comunicar-nos i de treballar a través de fletxetes, opcions, lletres, colors, ratolins, teclats, adreces electròniques...

 

Aquesta assignatura ens ha permès apropar-nos una mica més al món digital a través  d'eines menys usuals en el món de l'estudiant com són la wiki i el zotero. Malgrat que jo no havia col·laborat mai en cap blog es tracta d'una eina més comuna i que la majoria havíem ni que sigui vist o seguit. Un aspecte que m'agradaria remarcar que penso que ens serà molt útil a tots com a estudiants és el fet d'haver-nos plantejat com fer cerques a internet i haver descobert nous buscadors com per exemple el scirus o recursos com el zotero.

Mirant l'assignatura en perspectiva, podríem dir que ens ha ajudat a familiaritzar-nos amb eines digitals que sens dubte ens seran molt útils en el projecte de fer un estudis per internet i, qui sap si en la nostra futura vida professional. Una manera de crear un "cuquet" dins nostre que ens empenyi a  seguir coneixent noves eines

Informació (fase projecte final)

Hola,

en aquesta fase del projecte, bàsicament, hem acabat de treballar amb la informació que en fases anteriors del projecte havíem seleccionat. Així que, des d’aquest punt de vista, la feina ens ha resultat més fàcil. Calia acabar de donar el format final a la wiki i, si bé l’estructura de les pàgines ja era definitiva, acabar de donar els retocs finals en els continguts i la presentació.

En aquesta fase hem acabat les conclusions després de bastants hores de dedicació dels integrants del grup. Ha estat el moment de reflexionar sobre els objectius plantejats en un principi. El coneixement de la realitat moldava treballat en aquest projecte ens ha permès de respondre a les preguntes formulades.

Un dels aspectes en què ens hem esmerçat especialment ha estat el d’arreglar les petites coses, per exemple, acabar d’afegir-hi imatges i també incloure més enllaços a les pàgines, ja que algunes d’aquestes pàgines encara en tenien pocs. Així, afegint enllaços, dónes l’oportunitat al lector d’accedir a informació sobre els diferents conceptes dels quals es parla a la wiki. 

Possiblement, en aquesta fase, el que ens ha portat més dificultats en relació a la presentació de la wiki ha estat la dificultat per fer la bibliografia a través del programa Zotero. Sí que hem estat capaços al final de fer la bibliografia segons l’estil que se’ns requeria ISO-690. Però al final no hem sabut eliminar el resum que apareixia junt amb alguns dels recursos seleccionats i aquest també apareix a la nostra pàgina sobre la bibliografia consultada.

Ja hem arribat al final! Felicitats Roland!

Miquel.

Planificació i gestió del projecte

Añadir leyenda

Estem immersos en al recta final del nostre treball. El fet de tenir el treball quasi enllestit fa que es tingui la sensació que la feina ha decaigut. Igualment, l'equip Roland ha fet una coneixença que avui en dia es pot considerar amical i tots hem anat comprenent el funcionament individual de cada membre del grup. Ara como ara, nomes ens queden uns pocs dies abans d'entregar definitivament la PAC. 

El coordinador d’aquesta darrera PAC sóc jo, però la veritat es que no em sento com si ho fos . Tots tenen l'iniciativa ben rodada i no fa falta fer gran cosa per ajudar a que tot funcioni normalment. Les tasques cauen com a conta gotes però son constants i es realitzen  de la manera més acurada possible. 

Pel que fa el projecte en general, no hi ha aspectes importants a destacar. Potser es podria comentar que, sempre és difícil veure el resultat final del treball ja que tot avarca un gran ventall d'exercicis, com la wiki i el blog. Així i tot aquest mes de desembre el ritme resulta fàcil de seguir, ja que nomes s’han de millorar certes coses que ja s’han fet i fer per manera d’intentar ser el més clar i concís possible a l’hora de fer el que se'ns demana. Aquests punts son importants per semblar a ulls d’altres persones, un equip transparent i ben avingut.

Presentació del projecte

Per fer el projecte del grup Roland ha estat necessari contextualitzar-nos amb una sèrie d’elements nous o parcialment nous per cadascú de nosaltres, relacionats amb Moldàvia i el seu entorn. Hem hagut d'organitzar-nos i donar el millor de nosaltres mateixos per tirar el projecte endavant i aconseguir que prengués forma.


Decidir el tema a triar no va ser difícil, però sí que vam haver de fer un esforç de consens de les diferents idees que van sorgir. Un cop arribat a un punt comú vam plantejar centrar-nos en dues preguntes:  la literatura nascuda al bressol de la Moldàvia independent és romanesa, moldava o russa?; Com influencien les fronteres político-geogràfiques en l’evolució de les literatures a Europa? A partir d'aquí vam redactar una estructura i un índex que ens proporcionés informació tant política com lingüística per respondre aquestes qüestions.


Hem treballat amb cerques bibliogràfiques i tesis bàsicament en anglès, donada la llunyania del tema, i a poc a poc hem anat entenent la situació de Moldàvia (tant actual com passada) tot observant com les diferents fronteres han afectat la llengua i l'entorn social.

Us convidem, doncs, a que mireu el resultat final. De ben segur que encara podríem aprofundir més en el tema, però creiem que amb aquest projecte us podreu apropar a la realitat històrica, social i lingüística de Moldàvia.

Comunicació a la xarxa (Fase Projecte Final)

Un dels fets que a mi m’han condicionat ha estat una qüestió que, en principi, pot semblar de poca importància, però que considero que no deixa d’incidir en la forma com et comuniques amb el grup. És el fet que, una vegada has obert un missatge rebut, ja no pots marcar-lo novament com a no llegit. D’alguna manera, implícitament, t’obliga que, quan llegeixes els missatges, ja tinguis la intenció d’incorporar-te a la feina. Perquè si durant dos o tres dies llegeixes missatges i no fas res, organitzar-te posteriorment per trobar l’últim que s’ha dit i situar-te sobre què s’ha de fer et costarà més.

A mi, personalment, per motivar-me, el més fàcil ha estat una comunicació “permanent” (quan dic “permanent” vull dir “cada dia” o “cada dos dies”) amb la resta del grup. En els moments que, per festes o feina d’alguns de nosaltres, no hem pogut mantenir aquest ritme, avançar i prendre decisions ha estat més difícil i, al revés: quan sí que ens hem comunicat tot ha estat més fàcil.

De totes maneres, ja hem arribat al final i penso que podem estar contents de la feina feta. Gestió del temps? Potser personalment en algun moment jo el podria haver gestionat millor, però també és veritat que hem anat prou encaminats i hem acabat podent fer una bona reflexió sobre el nostre tema de recerca.

Endavant Roland!

Treball en equip

A poc a poc i a mesura d’anar-nos coneixent hem vist com l’engranatge encaixava més i millor. Així és com hem pogut acabar fent un projecte comú que malgrat tenir parts individuals ha tingut una coherència i ha acabat sent un únic treball .
El treball en equip ens ha proporcionat aprofitar els coneixements dels companys i enriquir-nos més personalment. Aquesta cooperació, ha aconeguit que fóssim un grup més sòlid. Quatre punts de vista diferents han donat un ventall més ampli de possibilitats que amb flexibilitat i comprensió han arribat a bon port.

El temps és sempre un dels inconvenients, però quan no hi arriba un ho pot fer el company (avui per tu i demà per mi) i així és com hem arribat sempre a les dates d’entrega.  La coordinació equitativa ha provocat que tots ens veiéssim en la dificultat de coordinar un grup i ens ha proporcionat comprendre les dificultats  que això comporta.

Ara ja podem dir que el grup Roland ha deixat de ser un grup per formar un EQUIP.

Propostes de millora (PAC3)

Bé, ja tenim el nostre projecte bastant avançat. Respecte als problemes de funcionament que vam tenir a la fase dos, segurament, n'haurem millorat alguns, però potser n'hi ha d’altres que no tant. A poc a poc, tots els integrants del grup ens hem anat coneixent més.

La veritat és que la constància costa una mica de mantenir, o almenys, de mantenir un equilibri, pel que fa a aquesta variable, entre els diferents integrants de l'equip. Com és natural, qui més qui menys, ha tingut dies que s’hi ha dedicat més, i d’altres que menys. Ara bé, podem dir que hi ha hagut pocs dies, o gairebé cap, en què no s'avancés gens ni mica el projecte. En aquest sentit, el fet d'alternar-nos en la dedicació per desenvolupar el treball, finalment, ha jugat al nostre favor.

És cert que, del compliment dels compromisos que prenem individualment, el grup en surt beneficiat o perjudicat. Tot i que, en alguns moments, no haver complert prou bé amb això creiem que el grup ha anat de menys a més. I una cosa que hi ha ajudat és l'actitud general dels seus membres, que ha estat positiva, compromesa i cooperativa.

En algun moment, ens hem trobat una mica limitats perquè ens hauria anat bé haver introduït en el treball alguna de les cerques que no vam incloure en els recursos seleccionats pel grup. Però, de totes formes, ho hem pogut solucionar bastant bé amb les idees, la flexibilitat i els propis criteris del grup.

Amb el temps, els integrants del grup han après a treballar en equip, una qualitat que es perfecciona cada dia amb noves maneres d'avançar amb menys esforços i més eficiència. Com ja s'ha comentat , no sempre és fàcil mantenir una constància. Per afers personals, treball, solen ser el motius més obvis. El grup Roland, en un moment donat, ha planificat un funcionament de treball d'acord amb les necessitats i opinions de cada membre involucrat. Tots opinem, tots decidim, tots formem un grup que es capaç de treballar en harmonia i respecte.

 

Tecnologia digital

Aquesta assignatura ens ha permès de familiaritzar-nos amb una sèrie de recursos que ens estan ajudant a disposar de les eines i coneixements necessaris per relacionar-nos millor a través de les xarxes socials d’Internet.

Hem après a fer servir una wiki, un blog i a treballar de forma asíncrona amb altres companys a través de la xarxa. Si bé tots teníem un coneixement de les wikis i dels blogs per haver-ne vist d’altres de creats a Internet, no tots hi havíem col·laborat de forma activa i això ha estat molt enriquidor. Penso que en aquesta assignatura també ha estat interessant conèixer recursos que ens hagin ajudat a gestionar i ordenar la informació. Qüestió clau per portar endavant qualsevol projecte a Internet.

Les dificultats les hem anat superant a poc a poc. Algunes ens han estat més fàcils de superar. Amb algunes altres ens hi hem hagut d’esmerçar i ha calgut un esforç més gran per sortir-nos-en. De fet, hi ha molts coneixements per aprendre, i jo tinc la sensació que ens hem hagut de quedar una mica amb la punta de l’iceberg. I que hi ha moltes qüestions que sols les aprendrem si més endavant pretenem aprofundir amb tots aquests coneixements.

És molt interessant el fet de poder demanar dubtes a altres persones per aprendre. Una manera de treballar que va molt amb aquesta nova filosofia de relacionar-nos que ofereixen les xarxes socials. De fet, el propi projecte que hem tirat endavant amb la wiki ha obligat a coordinar-nos i a fer un esforç comú d’entesa. I evidentment les qualitats individuals que cada u de nosaltres tingui (perquè tots tenim els nostres punts forts i els nostres punts febles) ha contribuït de forma enriquidora en l’equip.

El tractament de la informació a Internet

L’abast proper que ens proporciona internet a la informació ha estat un gran avenç per la nostra societat. Ara bé, saber gestionar el bombardeig d’idees, històries, imatges, videos i, en definitiva, saber destriar el gra de la palla esdevé l’eina necessària per poder gaudir d’aquesta millora. Fins fa poc encara eren molts els intel·lectuals i professors que preferien el llibre de paper per sobre la xarxa, i és que encara que les editorials es moguin per masses i interessos econòmics no deixen de ser, al cap i a la fi, un filtre.  

La llibertat d’expressió ha fet una passa de gegant amb la xarxa, i en especial amb les xarxes socials més enfocades en aquest sentit. Els debats sobre política i societat a internet han apropat les idees de tots costats a la població, i en especial als joves. Alhora, aquesta eina ha permès que gent de puntes del món oposades puguessin posar en comú coneixements i aficions.
 

En aquesta PAC en qüestió el seu tema central és el tractament de la informació d’aquesta eina tan útil com és internet. Donat  que la nostra wiki i el nostre projecte gira al voltant de Moldàvia fa que no haguem trobat suficients recursos en català i castellà i que per tant haguem hagut de nodrir-nos de la informació en anglès, la llengua majoritària al món i per tant també a la xarxa. Per mi personalment, això m’ha fet anar més lenta a l’hora d’analitzar i comprendre els textos i llibres que havíem escollit, alhora que he hagut d’aprendre nou vocabulari, riquesa que valoro positivament.

Vam començar a fer una tria de les fonts abans de realitzar l’índex  definitiu. Fixar-nos l’objectiu de filtrar certa informació va ser clau per obtenir dades valuoses. Tot i amb això, en algun punt de l’índex no hem escollit el  suficient material. De ben segur però que amb la flexibilitat del grup ho solucionarem. Per acabar de tractar bé la información escollida, a vegades no hi ha temps per llegir tots els llibres i arxius que vam penjar al zotero. És per això que és important “llegir en diagonal” buscant paraules clau, analitzant de prop els índexs i procurant ser eficient. 

Treball en equip

Pel que fa al treball en equip, primerament hem de tenir clars uns punts importants per el bon funcionament del grup.

• Les dificultats.

Tot treball en equip precisa d’una organització meticulosa i que es va reforçant a mesura que es van resolent les dificultats. Es a dir, que en certs moment algun membre de l’equip té problemes per seguir la planificació del projecte, fent necessari resoldre amb l’ajuda de tots, els problemes d’assiduïtat que poguessin aparèixer al llarg del temps on s’imposen certes tasques. Per aquest motiu l’equip Roland té un calendari que pot variar, però així i tot, amb una comunicació constant, s’assoleixen els objectius desitjats

• Aspectes i valors a mantenir o millorar.

Des del començament de la PAC de TIC, l’equip ha mantingut una comunicació transparent. Fet i fet un treball en equip té com a pilar important, la bona comunicació, i l’equip Roland l’ha respectat en tots els aspectes. No negarem que hi han hagut certs problemes, tant individuals com col·lectivament. Per aquest motiu s’han de millorar els acords de funcionament. El treball en equip significa que totes les tasques encara que algunes d’aquestes siguin individuals, s’han d’entregar el dia en que els membres de l’equip ho han acordat. El fet de respectar aquest punt fa que la confiança millori i que tot es desenvolupi ( a vegades amb certs retards) de forma acceptable.

• Conclusió

El treball en equip requereix que tots el membres tinguin el compromís d'arribar fins al final. Si no s'està segur, si es tenen dubtes o problemes, tots aquests punts s'han d'esclarir al principi ja que en el futur, si no hem estat suficientment transparents, pot fer perillar la PAC i possiblement, en darrera instància fer perillar la culminació del projecte en qüestió.

Tots formem un equip, i els missatges on s'esclareixen els problemes son necessaris (per no dir obligatoris) per que els altres membres actuïn en conseqüència resolen ràpidament la baixa o l'abandó, refent la distribució de les tasques del projecte.

Com ja vaig dir una vegada en un dels debats, la unió fa la força. La força per dur a terme un treball difícil però no impossible, la força per adquirir eines de comunicació amb altres persones. En fi, ser respectuós i gaudir coneixent altres persones amb les quals es poden fer coses que individualment haurien estat impossibles i interminables.